SI VOLEU DONAR SUPORT A LA NOSTRA COMPANYA MARIA,
ANIMEU-VOS A ASSISTIR AL CONCERT QUE SE CELEBRARÀ
EL DIA 23 DE DESEMBRE A LA MIRONA DE SALT!
El meu nom és Maria Sàbat, i sóc estudiant de 1r de batxillerat de l’institut Jaume Vicens Vives. Fa exactament una mica més d’un mes, se’m va presentar l’oportunitat de realitzar el meu somni: es tractava d’un concurs a nivell de Catalunya en què calia enviar un vídeo interpretant una cançó. Entre tots els enviats se’n triaven cent. Vaig intentar fer un vídeo que cridés l’atenció: el lloc, la cançó i també algun detall que el fes especial. Vaig pensar en el que em transmetia la cançó i principalment en el títol, i d’allà en va sortir un cover que sens dubte és un dels més elaborats i pensats que he realitzat. Durant un temps vaig tenir els meus dubtes de si finalment seria escollida o no. Per sort va resultar que sí. Després d’haver passat uns dies amb molts nervis em vaig poder relaxar una mica, encara que sabia que el que venia era molt pitjor.
Van crear un web amb tots els vídeos escollits i amb l’opció de posar-hi “m’agrada” des de facebook. Els deu vídeos més votats al cap d’un mes serien els seleccionats per anar a la final. Tot va començar i els concursants lluitaven fort. Van demanar la gent del seu entorn que els votessin i ràpidament molts es van avançar, mentre alguns quedàvem enrere. Vaig demanar ajuda i a poc a poc vaig anar avançant. Tot es va fer duríssim perquè un dia podies estar al desè lloc i el següent al tretzè, i hi havia la possibilitat que per pocs vots no tinguessis opció de passar a la final. Durant molts dies tot va ser una muntanya russa. Hi va haver participants amb molts recursos que es van classificar ràpidament i ja no es van moure, per això molta gent creia que el sistema de votació era injust. Érem cent persones disposades a fer el que calgués per arribar a aquesta final i endur-se el gran premi. Està clar que les possibilitats no eren les mateixes per a tothom però ja no hi podíem fer res.
El cas és que quan faltava poc més d’una setmana per acabar anava dotzena i em separaven mil vots de la desena posició. Vaig decidir rendir-me, tenia exàmens i la sensació que aquell somni ja no era el meu, o almenys això creia. I justament quan faltava una setmana, vaig saber reaccionar, vaig adonar-me que no havia lluitat durant tant temps per rendir-me ara, així que em vaig prometre que lluitaria fins l’últim segon. Vaig demanar ajuda a qui vaig poder, i molta gent se’m va oferir, així que vaig acabar a la final amb cinc mil cinc-cents vots.
Un divendres, després de sortir de classe, em va trucar el productor de Music Global i em va dir que el dia 23 de desembre se celebraria gran gala amb moltes sorpreses i que ens tocava ser els protagonistes. Em va felicitar moltes vegades i em va dir que em mereixia haver arribat a la final. Així que jo ja no puc demanar més, mai m’hauria imaginat que tocaria en un concert amb Amelie, Teràpia de Shock i Enric Verdaguer; mai m'hauria imaginat que pogués dir que un somni se m’ha fet realitat, que opto al premi d’un contracte amb una discogràfica i que he rebut el suport de tanta gent, a qui vull agrair des d’aquí el seu suport incondicional, que ha estat decisiu per a mi.
Per això, per tot el que he aconseguit, ha valgut la pena lluitar fins al final, perquè sé que això només és un començament. I per això també animo tota aquella gent que somia i desitja molt una cosa a no rendir-se mai, perquè el seu somni es pot fer realitat.
MARIA SÀBAT (1BAT)
Cover que vaig fer: http://www.youtube.com/watch?v=_cGPdQu1nxQ
