ESCOLA VERDA
SETMANA EUROPEA DE LA PREVENCIÓ DE RESIDUS (del 17 al 25 nov.)
.jpg)
Un residu és
el que queda d'alguna cosa després de treure'n alguna part. Es tracta del que
la gent rebutja perquè ja no vol. Hi ha residus domèstics, que són els que
llencen les cases, i els residus tòxics, que són perillosos i poden ser
verinosos per a les persones.
Els residus
domèstics es llencen a les escombraries, una mena de contenidors de diferents
colors: el contenidor groc per al plàstic, el marró per a la matèria orgànica,
el verd per al vidre i el blau per als papers i cartons. Llavors, les que no es
poden reciclar s'enterren en abocadors enormes on triguen molts anys a
podrir-se. En algunes ciutats els abocadors arriben a l'alçada d'un edifici.
Cada any arreu del món es produeixen uns quatre-cents milions de tones
de residus tòxics que cal apartar dels éssers vius. Generalment es cremen, es
soterren o es porten als abocadors, però de vegades aquests sistemes no són
segurs perquè poden filtrar-se a la terra.
Per això celebrem la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, un
projecte de la Comissió Europea l'objectiu de la qual és arribar a un gran
nombre de ciutadans per conscienciar-los de la importància d'evitar els
residus. Dotze maneres de fer-ho són:
·
Feu
servir bosses reutilitzables (de plàstic vegetal, cartró...)
·
Enganxeu un adhesiu a la bústia per aturar la
publicitat.
·
No desaprofiteu els aliments.
·
Compreu a granel o en gran format.
·
Compreu recanvis ecològics.
·
Begueu aigua de l'aixeta.
·
Limiteu el nombre d'impressions.
·
Feu compost.
·
Utilitzeu piles recarregables.
·
Doneu la roba vella.
·
Manlleveu o llogueu les eines que feu servir.
·
Feu arreglar els aparells i no en compreu de nous
si s'espatllen.
EMMA BAYONA i PAULA SAU (3ESO C)
..........................................................................................................................................................
HORT: ARRIBA LA PRIMAVERA
Treballar a l'hort és una experiència molt bona. A principi de curs no volíem fer aquesta assignatura, però amb aquest temps que ha passat ens ha anat agradant moltíssim. És una asssignatura que ens ajuda a estar en un grup, ja que necessitem l'ajuda de moltes persones per avançar en el treball de l'hort. Fins ara hem plantat fruits, tubercles, plantes aromàtiques, llegums, plantes grasses, llavors...etc.
Hi ha hagut anècdotes com per exemple el fet que a principi de curs el nostre professor va trencar la canonada, que va ser un gran començament! També vam netejar l'hort, perquè estava fet un nyap. I vam començar a publi-car al nostre bloc les coses que ens passaven. També li vam fer el comiat a la Leidy, que se n'anava a Colòmbia. Després, la nevada d’aquest any ens ha matat moltes plantes...
I a meitat de curs va arribar una companya nova d'Hondures que es diu Pamela.
Al nostre hort també han passat persones que ens han ajudat a organitzar-lo. Hem tingut sort de tenir a un pro-fessor molt bo, que ens ajuda molt i és molt simpàtic, tenim una bona relació amb ell. I també hem tingut sort de tenir uns companys treballadors.
Text: Leidy Reyes, Xiomara De la Cruz, Pamela Alberto i Nixi Rosales (3 ESO D)
..........................................................................................................................................................
* XVII CONCURS ARTÍSTIC I LITERARI AMICS DE LA UNESCO DE GIRONA
TARDOR 2011-PRIMAVERA 2012
TEMA: ANY INTERNACIONAL DE L'ENERGIA SOSTENIBLE PER A TOTHOM
(vegeu UNESCO)
* SETMANA EUROPEA DE
Es tracta de posar en coneixement de la gent tots els mètodes que podem aplicar per prevenir els residus i reciclar-los. Aquí, al nostre institut, s’han realitzat diversos actes a banda de fer difusió a tots els alumnes d'aquest esdeveniment. Una activitat que s’ha tractat ha estat el reciclatge de taps de plàstic: a més de reciclar estem fent un bé ja que aquests estan destinats a una noia que necessita una cadira de rodes.
Aquest trimestre tots els alumnes de 4t han redactat un article sobre l’aigua. A continuació publiquem l’article de Sara Birulés Maeso, que ha estat un dels més destacats.
Et felicitem per aquest article, Sara.
Text: Myriam García i Leo Aijón
TAN CLAR COM L’AIGUA
Últimament, es demana a tota la població europea que moderi radicalment el seu consum de productes envasats. Una bona manera d’estalviar és beure aigua de l’aixeta en comptes de comprar-la envasada.
Comprar aigua envasada, a la llarga, és un error. Comprar aigua cada dia acaba sortint més car que no pas consumir la de l’aixeta. També produeix una quantitat de residus totalment innecessària.
L’aigua de l’aixeta té les mateixes propietats i beneficis per a la salut que l’aigua envasada. Així que no hi ha motiu que expliqui que tanta gent no en vulgui beure. Hi ha una quantitat important de la població de les comarques gironines que beu aigua de l’aixeta i es manté igualment sana.
Des de sempre, arreu de Catalunya s’ha begut aigua sense envasar: de rius, de pantans, del mar. Però és des de fa uns vint o trenta anys que s’han començat a envasar bastants aliments bàsics, com l’aigua. Des de llavors que s’ha exclòs l’aigua de l’aixeta del consum humà, reservant-la només a feines domèstiques. És comprensible que hi hagi molta gent que afirmi que l’aigua de l’aixeta és bruta a causa dels seus orígens, però és aigua completament depurada, potable i apta per al nostre consum.
Hi ha molts països europeus que ja han pres la decisió de beure aigua de l’aixeta i això els ha donat molt bons resultats, com per exemple la reducció de residus.
Estic a favor del consum de l’aigua que surt de les aixetes de les nostres cases perquè, indirectament, redueix la contaminació i també afavoreix el medi ambient.
Beure aigua de l’aixeta és actuar en favor de la sostenibilitat.
Sara Birulés Maeso
